1. LA CIGONYA I LA GUINEU
Vulpes ad cenam ciconiam invitavit. Vulpes ciconiae patinam plenam sorbitionis liquidae praebuit. Ciconia igitur famem satiare non potuit. Cum ciconia ad cenam vulpem revocavisset, cibo plenam lagonam potuit, in lagonam rostrum inservit et satiata est. Vulpes convivam fame torquet. I taque vulpes iniuriam ciconiae expiavit.
La guineu va convidar la cigonya a menjar. Aquesta li va oferir un plat ple de beuratge líquid. La cigonya doncs no va poder saciar la gana. Com que la cigonya va haver rebutjat la guineu al sopar va portar una palangana plena de menjar, va inserir el rostre dins de la palangana i va ser saciada. La guineu tortura el convidat amb la gana. I així va perdonar l'ofensa a la cigonya.
2. LA CIUDAD DE ROMA
Romulus Urbis locum maxima opportunitate delegit, nam urbem Romam in Tiberis fluminis ripis condidit, haud procul a maris litore. In Tiberi flumine Romani pontes multos postea fecerunt.Est in flumine parva insula quam Pons Fabricius urbi iungebat, atque inter hanc insulam et agros Pons Cestius erat. Romulus antigua urbis moenia magna cura struxit. Haec rnoenia Palatinum montem tantum muniebant. Postea Romani ea moenia, quia nimia parva erant, pro incrementis rei publicae aliquotiens auxerunt et multos editosque colles validis moenibus muniverunt.
Forum romanum erat nucleus civitatis, sedes vitae politicae, iuridicae et socialae. Ibi erat curia sedes senatus, Rostra, unde oratores verba faciebant.
Ròmul va escollir el lloc de la ciutat amb gran criteri ja que va fundar Roma a la vora del riu Tíber no lluny de la vora del mar. Els romans després van construir molts ponts al riu Tíber. Primer van construir el pont siblim, el qual en altres temps Horaci, home distingit, lluitant coratjosament contra els enemics va defensar. Tot seguit van fer el pont Emili. L'illa petita és al riu, la qual el Pont Fabrici unia amb la ciutat i entre aquesta illa i els camps hi havia el pont Cestius. Ròmul va fundar les primeres muralles de la ciutat amb gran cura al gran mont Palatí. Després van fer créixer aquella muralla, que en aquell moment era petita, i van construir moltes edificacions i torres amb sòlides fortificcions.
El fòrum romà era el nucli de la ciutat, seu de la vida política, jurídica i social. Allà hi havia la cúria, seu del senat, tribuna, on els oradors dirigien unes paraules.
3. Achilli galeam, loricam et scutum fecit. His armis Hectorem, maximum ducem Troianum, Achilles vicit et necavit. Praecipuum opus eius ho fuit: aqua et argilla mulierem pulcherrimam fecit. Hanc feminam dei ipsi honorabant, multa dona ei praebuerunt et vocaberunt illam Pandoram.
Va fer el casc, l'armadura i l'escut d'Aquil·les. Aquil·les va véncer i va matar Hèctor, màxim troià amb les seves armes. Aquí va ser l'obra principal d'ell: va modelar la dona més bella amb aigua i argil·la. Els mateixos déus honraven aquesta dona. Li van donar molts regals i van anomenar-la Pandora.
4. Populus romanus crescit et uxores non habebant. In vicinas nationes legatos miserunt. Sed populi vicini legatiotem non audiverunt. Tum Romulus ludos paravit et iuventutem invitavit, ut spectacula viderent. Multi vicini, sed maxime sabini, cum natis et coniugibus in Palatinum convenerunt. Cum spectaculi tempus appropinquavit, Romulus iubet rapere virignes et mulieres sabinas. Iuventus romana ubique decurrit. Talis fuit belli causa inter Romanos et Sabinos. Pugna acris et mortifera erat. Tum virgines Sabinae lacrimales in medium proelium immittunt et magna voce clamant: Ellam nos volumus mori, non volumus vivere viduae. Romulus et Titus Tatius, dux Sabinorum, pacem faciunt et regna consociant.
El poble romà creix i no hi havia esposes. Cap a les nacions veïnes van enviar uns ambaixadors però aquests no van escoltar l'ambaixada. Aleshores Ròmul va preparar uns jocs i va invitar la joventut perquè veiessin els espectacles. Aleshores les noies sabines vessen llàgrimes al mig de la batalla i clamen amb veu forta: no volem viure vidues. Ròmul i Tit Tati, cap dels sabins, fan la pau i associen els regnes.
Las Meninas (Velázquez)
Vocació de Sant Mateu (Caravaggio)